Pràctica de la càmera

Pentaprisma: Un pentaprisma és un prisma reflectiu de cinc cares emprat per desviar un raig de llum en angle de 90 °. El raig de llum es reflecteix dues vegades dins del prisma, permetent la transmissió d'una imatge en angle recte sense invertir-la, contrari al que faria un prisma comú.

 Diafragma: El diafragma és un dispositiu que li proveeix a l'objectiu la capacitat de regular la quantitat de llum que entra a la càmera. Sol ser un disc o sistema d'aletes disposa l'objectiu d'una càmera, de manera que limita la quantitat llum que arriba cap al medi fotosensible a la cambra, generalment de forma ajustable. Les progressives variacions d'obertura o pupil·la del diafragma s'anomenen obertura, i s'especifiquen mitjançant el nombre f, que és la relació entre la longitud focal i el diàmetre d'obertura efectiu.



Ocular: L'ocular (del llatí oculus "ull") és un tipus de lent o conjunt de lents, usats en instruments òptics com ara microscopis, telescopis, càmeres fotogràfiques i teodolits que s'anteposa a l'ull de l'observador per a ampliar la imatge de l'objectiu que aquest s'observa .


Mirall: El mirall principal, es troba davant del sensor amb una inclinació de 45º i és el primer responsable de desviar la llum, cap a la pantalla d'enfocament i el pentaprisma. En el moment del tret aquest mirall gira posant-se en horitzontal i deixant passar la llum directament cap al sensor, que captura la imatge de forma anàloga a com ho feien els antics rodets de negatius.


Obturador: l'obturador és el dispositiu que controla el temps durant el qual arriba la llum al dispositiu fotosensible (pel·lícula en la fotografia química o sensor a la fotografia digital). Aquest temps és conegut com la velocitat d'obturació, i d'ell es desprenen conceptes com el congelat o l'escombrat fotogràfic. Juntament amb l'obertura del diafragma (obertura), la velocitat d'obturació és el principal mecanisme per controlar la quantitat de llum que arriba a l'element fotosensible.

Sensor: El sensor d'imatge és l'element d'una càmera electrònica, tant de vídeo com de fotografia estàtica, que detecta i captura la informació que compon la imatge. Això s'aconsegueix en convertir l'atenuació de les ones de llum (quan aquestes travessen o són reflectides per cossos) en senyals elèctrics. Les ones capturades pel sensor poden ser llum o un altre tipus de radiació electromagnètica. Es tracta d'un xip format per milions de components sensibles a la llum (fotodíodes o fototransistors) que en ser exposats capturen les ones projectades d'un objectiu, que compon la imatge. Els sensors d'imatge són utilitzats en diversos dispositius, com ara càmeres digitals, equips mèdics i equips de visió nocturna.

Objectiu: S'anomena objectiu al dispositiu que conté el conjunt de lents convergents i divergents i, en alguns casos, el sistema d'enfocament i / o obturació, que formen part de l'òptica d'una càmera tant fotogràfica com de vídeo.