Expressivitat de plans

Expressivitat de plans

PLANS

Pla panoràmic: És un pla en que la seva expressivitat radica en la sensació d'espai obert, amplitud i distanciament. Es caracteritza perquè els objectes/subjectes representats no son protagonistes de la toma, aquests es subordinen davant la totalitat de composició de la imatge, també es caracteritza per la capacitat d'abarcar grans extensions d'àrea en el format.

Pla General: Pretén integrar els personatges en un ambient o entorn, per situar l'acció en una determinada localització. Es pot utilitzar per començar una escena, situant així, una trama. Per tant, precisa circumstàncies de lloc i temps.

Pla Sencer: El pla sencer (també anomenat pla figura, visió completa, pla general mitjà) és l'enquadrament on els límits superiors i inferiors coincideixen amb el cap i els peus del subjecte.

Pla Conjunt: S'utilitza per donar una sensació, com bé diu el seu nom, de conjunt i col·lectivitat. Mostra així un grup humà.

Pla americà: Es basa en l'aprofitament del format per enfatitzar el protagonisme del subjecte, l'expressivitat corporal es potencialitza perquè les mans es veuen més aprop, cosa que dóna major connotació a la interacció de les mans amb altres objectes.

Pla detall: El pla detall només mostra en la seva màxima expressió a un objecte. En aquesta part es concentra la màxima capacitat expressiva. Serveix per emfatitzar algun element d'aquesta realitat. Destaca algun detall que d'una altra manera passaria desapercebut i fa sentir a l'espectador tenir més interés.Permite veure una figura, persona o objecte de més a prop per captar major fixació.

Primer pla: Individualitat del subjecte.

ANGULACIONS

VERTICAL

Contrapicat: En l'angle contrapicat, on la càmera es troba sota el plànol horitzontal que passa pels ulls del subjecte, els personatges apareixen amb més èmfasi, més grans del normal i adquireixen una dimensió psicològica major.

Picat: Situa a la càmera per sobre del plànol horitzontal que passa pels ulls del subjecte, que de manera psicològica comunica la sensació d'inferioritat fent que els personatges semblin més petits.

Nadir: El punt de vista se situa en perpendicular sota el subjecte. Transmet tensió i poc control del que està passant a la fotografia.

Zenital: El punt de vista se situa en perpendicular per sobre del subjecte. Dóna una sensació de llunyania i de control sobre el que es veu.

Normal: El punt de vista està enfront de l'objecte. És el més realista, per la qual cosa transmet tranquil·litat i equilibri.

HORITZONTAL

Formal: Preten mostrar com a protagonista el que està enfocant, per exemple, en el cas d'una persona, se li veu la cara.

Posterior: Al contrari que en l'angulació frontal, la posterior és des de darrere, això dóna una sensació de misteri, a vegades permet identificar-se amb la fotografia.

3/4:  Dóna volum a la figura, es distingeixen les dimensions de l'objecte/subjecte fotografiat.

7/8: En aquesta angulació començem a veure que té davant la persona, per tant la relacionem amb l'entorn.

Posterior: Mostra la fondària de la fotografia amb tota la seva amplitud. En cas d'una persona, sol estar interactuant amb alguna altre cosa, per tant, permet introduïr altres elements a la fotografia.

30 dies 30 fotos

https://www.instagram.com/ca.victorjimenez/?hl=es

El meu usuari és: @ca.victorjimenez

LABORATORI ANALÒGIC I DIGITAL

Un negatiu és una pel·lícula fotogràfica amb una capa sensible de llum que un cop realitzat el seu procés plasma la imatge a una superfície en valors complementaris, és a dir, amb aquests invertits. Així, aquelles tonalitats clares apareixen fosques, i aquestes últimes apareixen clares.

Al reflexar-se la llum a l'halur de plata, un compost químic, aquest inverteix els colors, de tal manera que hi apareixen els seus complementaris. A partir d'aquest, s'obté un positiu a través de projectar-lo sobre un material forogràfic; com ara un paper.


Procés del revelat químic; laboratori analògic

1. Extracció del rodet
2. Revelat
3. Bany d'atur
4. Fixat
5. Rentat amb aigua
6. Assecat



1) Extracció del rodet
Per començar, cal obrir el rodet per tal d'extreure la pel·lícula enrotllada i així poder-hi introduir la cubeta del revelat, fent un gir per garantir la total introducció de la pel·lícula.


2) Revelat
Una cop fet això, aboquem el líquid al revelador i posem en funcionament el cronòmetre. Per tal que el líquid revelador faci visible la imatge a la pel·lícula, cal donar la volta i agitar el tanc en l'interval de temps indicat



3) Bany d'atur
A continuació buidem el líquid revelador per introduir-hi el d'aturada, el qual interromp l'acció del revelador, per així evitar que el fixador es contamini amb petits residus a més d'impedir que la imatge es continuï revelant i enfosquint.


4) Fixat
Seguidament introduïm la solució de fixació, que serveix per eliminal per partícules sensibles a la llum del negatiu que no han estat estimulades pel revelador i que es tornaríen transparents.


5) Rentat
Ara cal eliminar tots els elements químics. Per fer-ho, cal introduïr els negatius a una temperatura d'uns 20ºC amb aigua, la qual s'ha d'anar canviant amb regularitat. Un cop això s'afegeixen unes gotes d'humectador per tal de facilitar aquest procés.


6) Assecat
Finalment, treiem els negatius del tanc i els deixem secar a l'aire lliure. Un cop estigui seca, tallem les tires de sis fotogrames i s'arxiven de forma plana.

Fotografia digital

Bàsicament el revelat digital es tracta de la impremta; d'imprimir la imatge en un paper digital. La impresora és una màquina conectada a l'ordinador que serveix per, tal i com indica el seu nom, imprimir la informació desitjada. Per tal d'això, hi ha diferents mètodes capaços de realitzar-ho.

Pràctica de la càmera

Pentaprisma: Un pentaprisma és un prisma reflectiu de cinc cares emprat per desviar un raig de llum en angle de 90 °. El raig de llum es reflecteix dues vegades dins del prisma, permetent la transmissió d'una imatge en angle recte sense invertir-la, contrari al que faria un prisma comú.

 Diafragma: El diafragma és un dispositiu que li proveeix a l'objectiu la capacitat de regular la quantitat de llum que entra a la càmera. Sol ser un disc o sistema d'aletes disposa l'objectiu d'una càmera, de manera que limita la quantitat llum que arriba cap al medi fotosensible a la cambra, generalment de forma ajustable. Les progressives variacions d'obertura o pupil·la del diafragma s'anomenen obertura, i s'especifiquen mitjançant el nombre f, que és la relació entre la longitud focal i el diàmetre d'obertura efectiu.



Ocular: L'ocular (del llatí oculus "ull") és un tipus de lent o conjunt de lents, usats en instruments òptics com ara microscopis, telescopis, càmeres fotogràfiques i teodolits que s'anteposa a l'ull de l'observador per a ampliar la imatge de l'objectiu que aquest s'observa .


Mirall: El mirall principal, es troba davant del sensor amb una inclinació de 45º i és el primer responsable de desviar la llum, cap a la pantalla d'enfocament i el pentaprisma. En el moment del tret aquest mirall gira posant-se en horitzontal i deixant passar la llum directament cap al sensor, que captura la imatge de forma anàloga a com ho feien els antics rodets de negatius.


Obturador: l'obturador és el dispositiu que controla el temps durant el qual arriba la llum al dispositiu fotosensible (pel·lícula en la fotografia química o sensor a la fotografia digital). Aquest temps és conegut com la velocitat d'obturació, i d'ell es desprenen conceptes com el congelat o l'escombrat fotogràfic. Juntament amb l'obertura del diafragma (obertura), la velocitat d'obturació és el principal mecanisme per controlar la quantitat de llum que arriba a l'element fotosensible.

Sensor: El sensor d'imatge és l'element d'una càmera electrònica, tant de vídeo com de fotografia estàtica, que detecta i captura la informació que compon la imatge. Això s'aconsegueix en convertir l'atenuació de les ones de llum (quan aquestes travessen o són reflectides per cossos) en senyals elèctrics. Les ones capturades pel sensor poden ser llum o un altre tipus de radiació electromagnètica. Es tracta d'un xip format per milions de components sensibles a la llum (fotodíodes o fototransistors) que en ser exposats capturen les ones projectades d'un objectiu, que compon la imatge. Els sensors d'imatge són utilitzats en diversos dispositius, com ara càmeres digitals, equips mèdics i equips de visió nocturna.

Objectiu: S'anomena objectiu al dispositiu que conté el conjunt de lents convergents i divergents i, en alguns casos, el sistema d'enfocament i / o obturació, que formen part de l'òptica d'una càmera tant fotogràfica com de vídeo.

Gèneres Fotogràfics 2017

Retrat

El retrat fotogràfic és un gènere on es reuneixen tot un seguit d'iniciatives artístiques que giren al voltant de la idea de mostrar les qualitats físiques o morals de les persones que apareixen en les imatges fotogràfiques.

La seva pràctica es troba ja en els inicis de la fotografia on destaca la tasca realitzada pels fotògrafs ambulants, els fotògrafs comercials dels estudis parisencs, els primers retrats psicològics, el retrat popular presentat per la fotografia academicista, així com l'obra documental de David Octavius ​​Hill.

Paisatge

El paisatge ha estat un dels motors de l'evolució de la història de la fotografia. La mirada fotogràfica més antiga de la qual tenim coneixement resulta ser un paisatge rural que Nicéphore Niepce ens va llegar en el seu Vista des de la finestra a Gras, 1826. Vista urbana o vista natural els pioners van documentar el desenvolupament social de les nostres comunitats partint d'aquells paisatges morts , on ningú semblava habitar, donant compte de les limitacions tècniques de l'època.

Per a aquest tipus de fotografia, podem usar òptiques anomenades "gran angular", ja que permeten visualitzar un angle de visió més gran, és a dir, podrem incloure en la imatge molts més elements dels que podem observar mitjançant la nostra pròpia visió com humans, a més són objectius que obtenen una major profunditat de camp (veurem més elements nítids encara que es trobin molt allunyats del punt d'enfocament), a més ens oferirà un efecte de profunditat, és a dir, sensació d'espai entre els elements de la imatge captada.

Natura morta

La natura morta és la representació visual d'un element inanimat. La natura morta consisteix a fer ressaltar un subjecte gràcies a la decoració, la il·luminació escollida i la posada en escena en general.

Reportatge Fotogràfic

El reportatge és un conjunt de fotografies en les quals es respecta una unitat temàtica o d'acció agrupada sota un títol. Els fotògrafs que es dediquen a aquest gènere són coneguts en general com a reporters gràfics o fotoperiodistes.

 Científica

La fotografia científica és aquella mitjançant la qual es fa difusió de la realitat i és un element essencial de treball per a comunicar i un mitjà de gran investigació. Per això, s'utilitza en el camp de la ciència, com bé diu el seu nom, la indústria i l'educació. Distingim dos tipus; la fotomacografia i la fotomicrografia.

En el cas de la fotomacrografia, se'ns permet fer una foto amb detall de subjectes i estructures grans o petites dimensió. Mentre que lafotomicrografia és el registre d'objectes summament petits, difícilment visibles a simple vista. La seva imatge és projectada a ttravés d'un microscopi i és capturada per una càmera insertada en aquest.

Pràctica de connotació

Pràctica de connotació

1- Et pots esperar porfa?

2- Un momento

3- No se, Gaspar

4- Encara no la se

5- Plata o Plomo

6- No l'he pensat

7- Eres la vida que das

8- El caos es un orden aún por descifrar

9- Lo que no vols per tu no ho vulguis per ningú

10- Es que estic entre dos

11- Ara vaig jo?

12- Se triunfa con lo que se aprende

13- Encara no

Sony Photo Award

 

 

 

 

Aquestes imatges van ser captades per el fotògraf Will Burrand-Lucas.

Són les que més m'han agradat ja que consegueix capturar la esència de la natura en plena nit.

Crec que van rebre el premi ja que Will Burrand-Lucas va captar moments inòspits en plena nit de la sabana de Zambia.

Tendències fotografiques 2017

Tèndencies fotogràfiques

1-Virtualitat

Els orígens d'aquesta tendència s'enforteixen amb el creixent poder de les xarxes socials. En el seu moment, Instagram va il·lustrar a la perfecció aquest fam voraç del públic pel contingut instantani i subjectivament.
Però amb el rotund èxit de snapchat i Instagram Stories hem anat un pas més enllà. Ara veiem imatges que podem qualificar com impulsives, immediates, i sense cuinar.
I tot això ha generat un llenguatge visual més autèntic que permet experimentar la vida posant-se en les sabates d'un altre. La tendència creixerà dins d'aquest marc estètic. Més de mirar una imatge, la gent ara vol sentir-se en la imatge. No es tracta de veure, es tracta d'experimentar.

2-Color

Després d'un període en el qual els tons apagats i els filtres amb efecte vintage han regnat, arriba el torn per als colors vius.
De forma monocromàtica, estrambòtica o simplement com pinzellades complementàries, hi haurà una allau de acolorides combinacions. Aquesta tendència aposta per una major llibertat per part dels creadors d'imatges, molts d'ells proclius a deixar de banda la paleta convencional de colors
Arriscar i anar un pas més enllà en la sofisticació del llenguatge visual significa, entre altres coses, utilitzar el color de forma imprevisible i diferent, trencant les regles i formulant combinacions inesperades.

3-Sense filtres

La tendència il·lustra un enfocament visual cap a una estètica documental. En aquest sentit, anem a poder veure com les marques utilitzen un llenguatge propi del fotoperiodisme per explicar històries més potents.
Des de 2004, hem estat seguint la pista al creixent gana del públic per imatges autèntiques. Doncs bé, aquesta tendència continua avançant i ofereix una postura més radical enfront de l'estètica llustrosa i els perfectes discursos de la publicitat.

4-Dona

El debat sobre les polítiques de gènere es troba en plena ebullició. Mentrestant, un nou tipus de dona està emergint socialment per reformular les regles del joc al voltant de la igualtat.
En imatges, aquestes dones es mostren lluitadores, valentes i feministes. Per descomptat, són dones decidides, que estan més preocupades pel que són capaços de fer que per la seva aparença física.
Aquest tipus d'imatges prova la dissolució dels gèneres binaris en els mitjans de comunicació en particular, i en la societat en general.

5-Veïns

La globalització i els moviments migratoris augmenten la diversitat i les representacions visuals de tot tipus d'identitats.
En un món cada vegada més connectat, tant a nivell social com virtual, i en què les fronteres tendeixen a difuminar-se, ja no es poden fer asseveracions sobre el que significa ser d'un lloc determinat.
La identitat cultural s'ha tornat més complexa i també menys fèrria. Aquest concepte rep aquests fluxos i planteja que les nostres senyes d'identitat col·lectives cada vegada tindran menys relació amb el lloc del que som i més amb les coses en què creiem.

6-Inocència

Aquesta tendència sintonitza amb unes comunicacions visuals més espontànies, travesses i, de vegades, socialment incòmodes.
Les marques s'allunyaran dels missatges massa manufacturats. Ara abracen un enfocament més natural, divertit i lliure. El que veurem són imatges reals que despertaran molts somriures

7-Anys 90

Els nens dels anys noranta s'han convertit en un públic objectiu principal per a les marques i l'ús de xarxes socials els ha ajudat a convertir-se en ambaixadors de marques. Aquesta generació va començar a crear empreses familiars, llançades, va crear una cultura de conscienciació i tenir educació superior; la demanda del consumidor i el seu poder adquisitiu continuen augmentant. Això significa que la nostàlgia dels anys noranta seguirà sent una tendència en les comunicacions visuals; és un pas més cap a imatges més sinceres, espontànies i pròximes a la realitat. Les instantànies d'estil polaroid, les fotos amb flaix i un color atrevit i colorit apareixeran amb aquesta tendència. Els filtres de pel·lícules associats a la dècada de 1990 afegeixen un toc personal a les fotografies, proporcionant un efecte narratiu sovint faltant en fotografies digitals.

8-Emocions en moviment

La recerca d'imatges originals, espontànies i autèntiques continua creixent. Els consumidors i els visuals no reaccionen de la mateixa manera a les fotografies polides amb models en plantejaments estudiats; volen emocions, fracassos, grolleria de la vida i persones reals en acció. Les fotografies que ens diuen alguna cosa i que personalitzen una història i capturen un moment (com una història de Snapchat) continuen sent una tendència forta. Aquestes imatges tenen el poder de cridar l'atenció i mantenir el consumidor involucrat.

9-Món conectat

La salut i la seguretat s'han confiat a dispositius intel·ligents, xifres de conversió que s'utilitzen per llegir notícies i moments quotidians a les xarxes socials. La singularitat encara no s'ha aconseguit i els continguts simplement no poden mantenir-se al dia amb el ràpid avanç tecnològic. El mercat continua representant la intel·ligència artificial i la realitat virtual amb imatges místiques i vagues que no reflecteixen la forma en què aquestes tecnologies són i treballen, imitant només idees, activitat i emoció.

10- Trencament d'estereotips

Malgrat moltes iniciatives socials i campanyes de marca, encara hi ha una manca de diversitat pel que fa a la fotografia comercial. El conflicte amb alguns estereotips socials continua sent un problema problemàtic per a la comunicació visual, ja sigui en imatges de marca o en altres fonts de mitjans.
La fotografia autèntica reflecteix el món viscut, centrat en la diversitat a través de representacions de diferents ètnies, gèneres, cultures, edats, orientacions sexuals i aspectes. Les imatges dels no convencionals, de personalitats diferents en el lloc de treball, d'activitats d'oci i exercici físic tenen una gran demanda al mercat de microstock i estan de moda als mitjans.